Parlar dels comestibles de cànnabis és fàcil si ho fem de forma superficial, però complicat si volem fer-ho bé. En resum, es tracta d’aliments impregnats d’una manera o una altra amb extracte de cànnabis, generalment de THC. Aquest és el que es considera la principal substància psicoactiva d’aquesta planta.
Però hi ha un rang de comestibles molt ampli, que van des de galetes i pastissos (que són algunes de les formes més conegudes) a llaminadures, caramels i gominoles sobretot (de les més “noves” i potser dirigides a la gent més jove). És sobre aquestes darreres que volem parlar de forma detinguda, ja que tenen algunes característiques específiques que ens poden fer baixar la guàrdia.
Perquè semblen tan populars?
Hi ha qui diu que han guanyat molta popularitat en els darrers anys i hi ha qui no n’ha sentit a parlar mai. Així que realment no sabem si realment són populars o aquest rumor és, en sí mateix, part de l’estratègia de màrqueting per vendre’ns-els (¡Mireu què populars que són! ¡Tothom té curiositat! ¡S’han de provar!).
És cert que en els darrers 5-10 anys, i sobretot lligat a la legalització del cànnabis al Canadà i algunes parts dels Estats Units, han aparegut més productes en els mercats legals, i sembla que aquest tipus de comestibles comercials han guanyat visibilitat.
Entre les “avantatges” que es destaquen que són formes més discretes i “divertides” de consumir cànnabis. D’una banda, és una forma “fàcil” i dissimulada de prendre THC, sobretot en llocs públics; d’altra banda trobem que fumar no agrada a tothom (a moltes persones els desagrada) i que a més fa molta olor i és difícil de dissimular, així que és una forma alterativa de consumir-ho. A més, ¿a qui no li agraden les llaminadures?
Com funcionen?
Quan prenem una substància menjant-la, aquesta funciona d’una forma específica. És a dir, no té gaire a veure fumar cànnabis amb menjar-lo. Quan ingereixes un comestible, el teu sistema digestiu primer l’ha de descomposar, així que els cannabinoides entraran al torrent sanguini a través de l’aparell digestiu. La manera en la que el cos processa el THC específicament és diferent i els efectes poden potenciar-se molt.
Això també vol dir que el temps que trigui en aparèixer els efectes pot variar molt: des del tipus de comestible i la potència de la dosis, a com és el teu metabolisme, si tens quelcom a l’estómac, com estàs de salut, etc.
Trobareu una explicació encara més detallada en aquest article.
Tenen riscos específics?
Hi ha riscos que comparteixen amb la resta de comestibles de cànnabis (a més dels que tenen a veure amb el consum de cànnabis en sí mateix) i és que la dosi, la potència, etc. del cànnabis o el THC utilitzat és impossible de saber sense fer servir equipament especialitzat, i que a més pot canviar moltíssim entre productes similars o el mateix producte en diferents remeses.
Pel que fa als riscos específics de les llaminadures, tenen a veure sobretot amb el seu format i presentació, que tenen diferents implicacions:
- Ens poden donar sensació de seguretat. Quan venen envasades de forma professional i imitant les grans marques comercials, correm el risc de confiar-nos molt ja que associem els productes alimentaris amb productes regulats, supervisats i segurs. Ens pot fer la sensació que tot estarà elaborat de forma controlada, i no té perquè ser així.
- Correm el risc de sobre-dosificar-nos. Els comestibles en sí mateixos tenen riscos de sobre-dosificació perquè triguen molt a fer efecte, i les persones tendeixen a menjar més pensant que no els hi ha pujat. Però les llaminadures, donat el seu sabor i la forma en que es consumeixen habitualment, poden portar a que en preguem més perquè esta bones, perquè som golafres o perquè ens despistem.
- Semblen inofensius. Els caramels, les gominoles… els associem a consums divertits, recreatius, inofensius, a coses aptes per a criatures… Pot fer la sensació que és una manera més “lleugera”, senzilla o menys compromesa que, per exemple, fumar-se un porro.
- Es poden prendre sense saber què n’estàs prenent. És a dir, seria possible confondre una bossa d’aquestes llaminadures amb unes de corrents, o oferir un d’aquests productes a algú que n s’adoni del que cotnen.
I a més, tenen un màrqueting específic i una imatge que fomenta tots aquests riscos. Bosses de colors cridaners, amb dibuixos infantilitzants, promocions que parlem de lo fàcil i deliciós que és, etc.
Anem en compte que no ens despistin! La millor recomanació per a no tenir problemes pel que fa a aquestes llaminadures sempre serà no prendre’n. Però sigui com sigui, tingues en compte tota aquesta informació per a prendre les teves decisions.